TERÀPIA ESTRATÈGICA BREU

La teràpia estratègica breu, creat per Giorgio Nardone, és un model d'intervenció terapèutica que tracta de resoldre els problemes del pacient amb solucions aparentment simples.

Tracta d'innovar solucions analitzant aquelles que s'han adoptat fins al moment i que no han funcionat. No es busca una causa del problema psicològic, ja que s'entén que el passat no es pot canviar. S'analitza el passat únicament per saber el que no ha servit.

La teràpia breu estratègica dona prescripcions de vegades estranyes i il·lògiques, ja que la majoria dels problemes psicològics tenen una base totalment il·lògica i, per tant, la seva solució s'ha d'orientar d'aquesta manera. El canvi es busca a través d'una comunicació persuasiva capaç d'arribar a tocar el cor i canviar la visió del pacient, fent una cosa nova que li produeixi una experiència emocional i permetre-percebre la seva realitat problemàtica amb uns altres ulls. La seva clau rau a utilitzar el que els pacients porten amb si de forma natural, els seus punts forts, les seves qualitats, allò que poden fer sense esforç, cosa que els permet enfrontar la situació de manera més efectiva i fàcil.

Aquesta teràpia fa servir definicions com funcionalitat o disfuncionalitat del comportament de les persones i la seva forma de relacionar-se amb la seva pròpia realitat. D'aquesta manera, per canviar una situació indesitjada, no cal esbrinar les causes que la van originar, sinó treballar sobre què la manté en el present i trencar el cercle viciós que impedeix la resolució, com funciona el problema en lloc de per què hi és, quines són les solucions possibles en lloc de quines són les causes.

L'objectiu final és el canvi del punt de vista del pacient de la seva posició originària rígida i disfuncional (que es revela en les solucions intentades) cap a una perspectiva més elàstica i funcional, amb més possibilitats de solució.