L’angoixa és una emoció que es desencadena davant una situació la qual la percebem de manera perillosa o amenaçant cap a la nostra seguretat, i intenta reduir les conseqüències negatives que ens pot produir o generar. 

 

És, per tant, una reacció natural d’alarma a una situació que es produeix una sensació de pèrdua de control o que ens generi inseguretat, és susceptible de donar lloc a l’angoixa.

 

Les més evidents són situacions que impliquen un perill físic, ja sigui real o com a amenaça; però també es pot produir davant de situacions que inclouen:

·         Elements fòbics, com per exemple viatjar en avió, anar al dentista, les injeccions, estar en espais tancats, etc.

·         Situacions de gran incertesa a diferents nivells; social, econòmic, familiar...

·         O, fins i tot, situacions quotidianes com intentar dormir, estudiar, treballar, etc.

Tanmateix, en alguns casos l’ansietat pot arribar a esdevenir un trastorn. Això passa quan les persones afectades l’experimenten excessivament intensa o freqüent,  i aquesta ansietat interfereix en la realització de les activitats de la vida diària i minva l’autonomia de la persona.

 

És important assenyalar que no totes les persones presenten els mateixos símptomes ni els experimenten amb la mateixa intensitat. 

Components de l’angoixa?

L’angoixa, com qualsevol altra emoció, està formada per tres sistemes o elements bàsics anomenats “triple sistema de resposta”: el fisiològic o somàtic, el subjectiu o cognitiu i el motor o conductual:

 

a.    Subjectiu – Cognitiu: dels tres elements que formen l’angoixa, aquest és sense cap dubte el més important, ja que sense aquest, l’angoixa no tindria cap valor negatiu o de malestar. Per tant, aquest element es relaciona amb la manera en què nosaltres valorem l’estímul (o situació).

Aquí també trobaríem elements com la por, el pànic, les preocupacions, les inquietuds, l’aprensió, els pensaments intrusius, etc.

b.   Fisiològic – Somàtic: els canvis que provoca aquest element, ho relacionem amb l’activitat del sistema nerviós autònom i és en acceleració cardíaca (taquicàrdia), disminució de la salivació, tremolors, sudoració, augment de la tensió muscular, etc.

c.    Motor – Conductual: Aquest element engloba a tots els components observables, bàsicament la fugida i l’evitació, però també inclou l’expressió facial, les postures corporals, etc. 

L’angoixa, com hem dit al principi de tot, és una emoció, que no és patològica de per si, per la qual cosa el més important és reconèixer-la com a tal i saber gestionar-la.

 

És important que la persona sàpiga gestionar aquesta emoció perquè no se senti desbordada pels símptomes que genera aquesta i no alteri de manera significativa la seva vida quotidiana (en l'àmbit personal social o professional).

 

Quan l’ansietat desborda a la persona que la pateix, afecta l’autonomia de la persona o altera la realització de les activitats de la vida diària, és necessari llavors que la persona busqui ajuda a un professional per iniciar un tractament específic i poder aprendre a controlar-la.