LA CONTRA DE LA VANGUARDIA. VÍCTOR-M. AMELA – 15/10/2009

Si tens a la teva mare ben integrada en tu, brillaràs!", per Bert Hellinger

 

Bert Hellinger, creador de la psicoteràpia de constel·lacions familiars.

Tinc 83 anys. Vaig néixer a Alemanya, i allí viu. Viatjo per tot el món per a dirigir tallers de constel·lacions familiars. Estic casat. No tinc fills. No parlo de les meves idees polítiques ni de les meves creences: en què podria ser-li útil això a algú? La mare és la connexió a la vida.

 

Exmissioner. Va estudiar filosofia, teologia, pedagogia, va ser missioner catòlic i avui és un dels psicoterapeutes més controvertits, pare de les constel·lacions familiars, puixant sistema d'aproximació i resolució de conflictes psíquics. Veure un dels seus tallers sorprèn: misteriosament es generen moviments entre persones que no es coneixen i que representen a unes altres. “Desconeixem les forces que ens alberguen!”, resumeix Hellinger.

Què recorda de la seva mare?

Pot informar-me abans sobre quins assumptes li interessa tractar en aquesta entrevista?

De la seva psicoteràpia. Però, abans, una mica de la seva vida.

La meva vida? Millor parlar d'assumptes útils per als seus lectors, més que de circumstàncies de la meva biografia.

D'acord, però crec que conèixer la seva vida pot ajudar a entendre el seu mètode. …

Què recorda de la seva joventut sota el nazisme? …

El catolicisme dels seus pares els va blindar d'aquella barbàrie, he llegit.

Proposi un tema, i centrem-nos en això.

D'acord: la mare. Sosté que la figura materna modela la nostra psique.

La mare està en el fonament de la nostra felicitat! Si estàs en bona connexió amb la teva mare, brilles.

Brilles?

Si un té ben integrada psíquicament a la seva mare, irradiarà alegria, la gent li estimarà, triomfarà en la seva vida, brillarà…

Perquè per això li pregunto per la seva mare.

Si estimem als nostres pares tal com són, si diem “sí” al que són i, sobretot, si estem contents que ens parís la nostra mare, brillarem de felicitat!

Va ser vostè sacerdot catòlic, missioner entre els zulús durant 16 anys…

Què va aprendre allí?

Mai vaig veure un nen zulú irrespectuós amb els seus pares, amb els seus majors, els seus avantpassats… Seria inconcebible per a un zulú parlar mal dels seus pares!

Va deixar vostè el sacerdoci catòlic en fer-li algú certa pregunta…

“Què és més important per a tu: els teus ideals o les persones?”, li van preguntar. …

Va recapacitar i va tornar a Europa fa 30 anys per a formar-se en psicoteràpia.

No parlo de mi: no és tema. Pregunti'm alguna cosa que sigui útil als quals llegeixin això, si us plau.

Va idear un mètode psicoterapèutic: les constel·lacions familiars. Què és això?

Està disposat a escoltar coses que puguin semblar una mica estranyes?

No serà la primera vegada, no tema.

Quan algú té un bloqueig, un conflicte, un nus, i vol abordar-lo per a resoldre'l, jo el col·loco en l'escenari del taller de psicoteràpia, o bé col·loco a algun dels presents perquè li representi…

Encara que no es coneguin entre ells?

Encara que no es coneguin, ni encara que el representant sàpiga res del representat.

I què succeeix llavors?

Que el representant fa alguna cosa, mira a algun costat, es mou… Si mira al sòl, està mirant a algú mort, vol morir… Col·loco aquí a una altra persona que representi al mort. Els moviments se succeeixen i van expressant el conflicte…

Quin mecanisme està operant aquí?

No busqui explicació científica. La veritat és que aquí es manifesten les forces que ens traspassen. A cada representant li envaeixen les emocions dels representats, el conflicte es manifesta en aquests moviments impredictibles.

I quin paper exerceix vostè?

Cap. Només sento i observo el que succeeix. La figura de la mare és representada sempre en algun moment. No necessito preguntar, només veig què passa. En el cas de persones amb fracassos en la seva vida personal i professional, sempre és el mateix: desconnexió amb la mare!

Sí? I pot això reparar-se?

Pot. Sovint es retroba amb la mare, s'abracen, respiren profund… S'han reconnectat! Aquests moviments han unit el que estava separat.

Els nostres fracassos i infelicitat vénen d'escissions amb la mare, doncs?

Sí. Molts empresaris fracassen perquè reprodueixen amb la seva empresa la mateixa relació de rebuig que mantenen amb mamà.

I què pinta el pare en tot això?

La mare ens connecta a la vida i el pare ens condueix a la vida social.

Què passa amb el nounat els pares del qual se separen?

Si els pares acorden continuar exercint les seves respectives funcions de pare i mare, gens greu.

I si la mare menyscaba la figura del pare davant el fill?

Si una mare menyscaba o furta la figura del pare, incapacita als seus fills per a l'èxit social i sembra en els seus fills una ràbia… que un dia ells li retornaran.

Per què existeix avui tant de nen tirà?

He vist a un nen de dos anys agressiu: ha absorbit la ràbia que la seva mare no va assumir per un avortament… A vegades el nen capta que papà o mamà no vol viure, i és agressiu per a atreure la seva atenció cap a la vida.

Per què tantes dones assassinades?

Víctimes dels homes per centúries, les dones avui miren als homes amb ràbia acumulada… i alguns homes reaccionen criminalment a aquesta mirada.

Aconselli a una noia a punt de parir.

Vols parir de debò? O només que t'extreguin al bebè sense assabentar-te?: anestèsia i cesària furten al nen la seva primera oportunitat de lluitar i la seva gran ocasió d'obtenir una victòria en aquesta vida. Podrà una criatura amb aquest començament imposar-se després en la vida i triomfar? Difícil, difícil…