«Quan ocupem el nostre lloc trobem espai per a ser creatius»

La psicòloga mexicana Angélica Olvera és la continuadora de l'escola de Bert Hellinger, psicoterapeuta alemany de principis del segle XX conegut pel mètode de constel·lacions familiars i teràpies sistèmiques. Recentment va inaugurar a Lleó la sisena promoció del màster de Pedagogia Sistèmica en el centre Colibrí Psicòlegs i va impartir per primera vegada un taller sobre constel·lacions familiars a 26 persones.

A Angélica Olvera cal veure-la en acció. Parla pausadament i sempre somriu. Ve de Mèxic D.F, de la Universitat Multicultural Emilio Cárdenas on el seu marit, Alfonso Malpica és rector. Tots dos han treballat braç a braç amb els ensenyaments del filòsof, pedagog i mestre alemany.

A la sala, un grup d'homes i dones estan asseguts en cercle. Les constel·lacions familiars, explica, són un primer pas, un diagnòstic, per a «comprendre la vida tal com és» a més de «una manera de sanar profundament». Al llarg de dècades d'experiència a les aules i en la clínica «ens adonem dels problemes que tenen les famílies i aquesta cerca d'eines amb una visió més funcional de com dirigir la família trobem a Bert Hellinger», explica Olvera.

Des dels anys 90 treballen en la cerca de «processos de desenvolupament humà per a resoldre sobretot conflictes d'adolescents», agrega. En la Universitat Emilio Cárdenas han creat la primera carrera de psicologia amb aquest enfocament. A Lleó ja hi ha diverses persones titulades.

—Què són exactament les constel·lacions ?

—Les persones necessitem saber on estem i les constel·lacions són un mapa que ens diuen: ‘Vostè és aquí’. Fan el treball de saber-nos educar. A vegades fem coses i coses i els resultats no són bons perquè estem en el lloc equivocat. Per exemple, si en la parella fem de mamà ens posem en el lloc de la sogra. Llavors la relació amb la sogra és terrible. Les constel·lacions ajuden a realinearse. Jo constelo a la mexicana perquè no puc constelar com a alemany i explico com a mestra. Les constel·lacions familiars ens ajuden a reconèixer i prendre consciència dels llaços que ens uneixen als nostres pares, germans i avantpassats, i a recuperar el sistema de vincles i lleialtats profundes de la família i els seus membres, que és d'on ve la força i la vitalitat de cadascun de nosaltres.

—Un home s'acosta i li compta la seva insatisfacció perquè no per a de treballar i a penes té temps per a la seva família.

—És estrès. Què és l'estrès? Por crònica i permanent. Una espècie de fiebrilla aguantable però que pot arribar a no aguantar-se. Si l'estrès és propi pots amb ell perquè és el que t'activa, però si portes el d'uns altres et pot a tu.

—I com saber que estem o no estem en el lloc que ens correspon?

—Quan no estem en el lloc que ens correspon sentim molt cansament perquè ens esgotem omplint l'espai que no és nostre. Se sent insatisfacció, ens emmalaltim. Quan estem en el nostre lloc gastem la nostra energia i fiquem gol. Bert Hellinger descobreix aquestes posicions en els sistemes familiars: es pot fer la millor jugada però estar fora de lloc, llavors t'anul·len el gol. Freud ens va descobrir l'inconscient i Hellinger descobreix la qüestió del lloc que ocupem.

—En quines situacions de la vida s'han mostrat més útils les seves tècniques?

—Bert Hellinger té elements filosòfics, pedagògics i terapèutics per a solucionar conflictes en les dinàmiques familiars que fan sofrir molt a tota la família. Quan som petits volem que els nostres pares siguin feliços i la família sigui feliç. Llavors assumim papers que no ens corresponen com ‘cuidar’ als pares. Una de les dinàmiques que es repeteix amb més freqüència en els divorcis i separacions és precisament que els fills prenen el lloc del pare i les filles el de la mare. Suposa una pèrdua d'identitat perdem la nostra identitat i entrem en crisis molt severes com a addiccions, violència i a vegades fins a suïcidi. Bert Hellinger descobreix aquestes posicions en els sistemes familiars. Amb ell descobrim un món de solucions.

—Com posar-nos en el lloc que ens correspon?

—Creiem que hi ha coses que ens toca fer per amor com, en el cas de les separacions, dir-los als pares el que han de fer. Però cadascun farà el que vulgui.

Quan aquestes dinàmiques es detenen trobem espai per a ser creatius i dissenyar-nos a nosaltres mateixos en la nostra pròpia identitat.

—Quina aplicació tenen en l'àmbit escolar les constel·lacions?

—Per a poder educar cada qui han d'estar en el seu lloc. Si el mestre fa de pare i viceversa llavors l'alumne es desconcerta. El que passa en la família ho cobreix l'amor, però l'escola no és família. Però tampoc és correcte que els mestres vulguin imposar les normes de l'escola a casa. Cal distingir els contextos, no es poden barrejar els objectius de l'un i l'altre. L'escola és la socialització entre iguals, la família és un altre context.

—Parlava dels problemes en les separacions com un dels conflictes que afronten habitualment. Quins són?

—En el segle XXI les dinàmiques familiars tenen un biaix diferent a la família clàssica. El dolor no resolt d'una separació pot generar molts problemes i molta lluita que posa en perill l'estabilitat emocional dels nois i noies. Actualment, a Mèxic el 50% dels adolescents només viuen amb la seva mare. Si no sabem generar dinàmiques noves en aquesta decisió beneïda de separar-se —les persones prenen aquesta decisió per a ser més felices— les conseqüències són nefastes. Les parelles que han pres l'alçada emocional que requereix aquesta decisió ho porten d'una altra manera. Les constel·lacions familiars són una bona eina de diagnòstic per a començar.

Veure article:

http://www.diariodeleon.es/noticias/saludybienestar/cuando-ocupamos-nuestro-lugar-encontramos-espacio-ser-creativos_884603.html