PUC ENTENDRE I CALMAR LA MEVA ANSIETAT?

Si cerquem el significat d’ansietat ens trobem:

 

L'ansietat (del llatí anxietas, 'angoixa, aflicció') es defineix com una reacció instintiva normal d'autoprotecció que es desencadena davant d'una situació de perill; estimula el nostre organisme impulsant la nostra capacitat d'esforç per lluitar o fugir. L'ansietat és una emoció, igual que la felicitat o la tristesa, però en certs moments pot arribar a ser patològica. 

 

Però realment, quan em sento amb ansietat, aquestes paraules no em valen perquè físicament em sento tant malament que no soc capaç de sortir d’un bucle “mental” on em dic mil i una coses. Entre elles:

•  “M’estic morint”
• “No puc respirar”
•  “No em puc calmar”

De sobte, alguna cosa ha passat i es desperta l’ansietat. Un fet extern, que no som capaços d’identificar, ens ha “tocat” alguna cosa interna que tampoc som capaços de desxifrar.

 

Si realment podem parar un moment i observar què ens està passant i què acaba de passar durant el dia d’avui, podem adonar-nos que, possiblement, ha passat alguna cosa que ens ha portat a un moment de la nostra vida on ho hem passat malament, on hi ha hagut algun fet traumàtic, on hi ha hagut alguna situació dolorosa, ..... i, d’alguna manera, la sensació corporal fa que la revisquem.

 

Des de la teràpia Gestalt, mirem de cara aquesta ansietat. Com ho fem?

• Aprenent a posar consciència a tot allò que en el moment present encara té connotacions del passat.
• Aprenent a observar la nostra corporalitat que ens porta també a aquells moments.
• Aprenent a conèixer-nos i a obtenir eines per sortir d’aquests moments.

A vegades, en aquests moments d’ansietat, el nostre cos connecta amb el nostre nen o la nostra nena que en un moment donat de la nostra vida va patir, es va angoixar, s’ofegava i li faltava la respiració i que no tenia eines per sortir d’aquella situació.

 

És important que, com adults, puguem acollir a aquesta nena i aquest nen per tal d’acompanyar-lo en aquest moment amb les eines que, com adults, sí que tenim però que no “recordem” o no ens permetem.

 

Podem acompanyar als nostres nens i nenes al present. A aquest present on ja som adults i sí que disposem d’eines. Podem connectar amb la respiració, observant com inspirem i com expirem, com és l’aire que entra pel nas i surt per la boca. Podem aprendre a connectar amb el present. I també entendre què ens passa i a descobrir a on ens transporta l’ansietat.  

 

Si a l’ansietat li donem present i consciència, podrem entendre el que ens està passant. Aquesta serà la millor forma d’aprendre a gestionar la nostra ansietat.

 

És cert que per aconseguir això cal exercitar-ho i a vegades no és fàcil fer-ho un mateix, per això cal aprendre a fer-ho amb l’ajut d’un/una professional.

 

Si no pots acudir a un professional i et sents amb ansietat, prova de realitzar aquests exercicis:

• Agafo aire pel nas i el trec per la boca. Observo com és l’aire que entra pel nas (fred o calent?) i també observo com és l’aire que surt per la boca (fred o calent?)
• Intento calmar allò intern que hi ha dins meu dient: “Ara soc adult o adulta i tinc recursos per sortir d’aquí”.
• Si estic una mica més calmat o calmada, intento esbrinar què m’ha passat: Potser m’han dit alguna cosa que m’ha fet mal, potser m’han mirat d’una certa forma i no m’agrada, potser m’han donat una notícia que m’ha entristit, ..... Ara pensa, això que m’ha passat em recorda a algun moment de la meva vida? Si és així, recorda que ara ja ets  adult o adulta i tens eines per sortir d’aquí. Les eines poden ser: demanar ajuda professional, prendre decisions, ....

Si aquest article t’ha ajudat ens ho pots comentar, i si tens dubtes, també, escrivint a secretaria@esh.cat

 

 

 

Montse Monge Gimeno

Terapeuta Gestalt

 

Constel.ladora Familiar